educar és un art

L'altre dia vam veure un antic documental molt interessant a la classe de Teories i institucions contemporànies d'educació (TICE), el vídeo és titulava Pensant en els altres i havia estat emès en el programa de televisió 60 minuts. Era una alabança a la vida i a la manera d'aprendre a viure en una escola de primària del Japó.

Personalment el video em va aportar moltes coses positives, vaig aprendre que els lligams d'afecte entre els alumnes són molt importants en una classe. Un altre factor important a tenir en compte és l'empatia, el saber posar-se en el lloc de l'altre i veure com se sent l'altre persona. Segons el mestre que surt al vídeo, la clau de la felicitat és el saber aprendre a pensar en els altres. Jo penso que la felicitat és fàcil d'aconseguir quan creus en tu mateix i quan fas les coses amb algun sentit, simplement et creus el que fas.

Desprès de veure el video, per grups, vàrem fer un debat sobre el que ens havia semblat. El nostre grup ens vàrem centrar en dues escenes concretes, l'escena dels rais i la de la carta gegant escrita al pati de l'escola. La primera perquè ens va impactar molt el raonament del company del nen que estava castigat sense provar el rai que havia construit. No nomès ens va impactar la seva defensa, sinó sobretot les paraules que va fer servir fins aconseguir que el seu company poguès provar-lo.

I l'altre escena perquè primer de tot és un símbol a l'amistat i també al record d'una persona que ha marxat. Sobretot ens va agradar la simbologia que demostren quan diuen que aquella carta es podrà llegir des del cel.

En definitiva, un bon video!