educar és un art

L'altre dia vam veure un antic documental molt interessant a la classe de Teories i institucions contemporànies d'educació (TICE), el vídeo és titulava Pensant en els altres i havia estat emès en el programa de televisió 60 minuts. Era una alabança a la vida i a la manera d'aprendre a viure en una escola de primària del Japó.

Personalment el video em va aportar moltes coses positives, vaig aprendre que els lligams d'afecte entre els alumnes són molt importants en una classe. Un altre factor important a tenir en compte és l'empatia, el saber posar-se en el lloc de l'altre i veure com se sent l'altre persona. Segons el mestre que surt al vídeo, la clau de la felicitat és el saber aprendre a pensar en els altres. Jo penso que la felicitat és fàcil d'aconseguir quan creus en tu mateix i quan fas les coses amb algun sentit, simplement et creus el que fas.

Desprès de veure el video, per grups, vàrem fer un debat sobre el que ens havia semblat. El nostre grup ens vàrem centrar en dues escenes concretes, l'escena dels rais i la de la carta gegant escrita al pati de l'escola. La primera perquè ens va impactar molt el raonament del company del nen que estava castigat sense provar el rai que havia construit. No nomès ens va impactar la seva defensa, sinó sobretot les paraules que va fer servir fins aconseguir que el seu company poguès provar-lo.

I l'altre escena perquè primer de tot és un símbol a l'amistat i també al record d'una persona que ha marxat. Sobretot ens va agradar la simbologia que demostren quan diuen que aquella carta es podrà llegir des del cel.

En definitiva, un bon video!

un passeig per la muntanya

No hi ha millor manera de seguir el meu blog que explicant alguna de les meves passions; una d'elles és la muntanya, caminar i contemplar els paisatges que ens proporciona la naturalesa.

Des de sempre he fet excursions amb la familia i amb els amics a diferents muntanyes del pirineu català i francès.

Aqui destaco la darrera excursió al pirineu català amb la familia, quan vaig pujar al Puigmal. En la fotografia es pot veure la part més alta del pic on es troba la creu. Va ser una excursió molt maca i que espero repetir!! Aquesta la vaig fer al Novembre del 2005, feia molt de fred i tots anàvem super abrigats, fins i tot hi havia neu, la qual complicava seriosament l'ascens, però bé, tot controlat, estem fets uns experts!.

Acostumo a fer dos ascensos de nivell durant l'any i desprès dues excursions més senzilles. Majoritariament a l'estiu que és quan disposo de més temps lliure i les condicions climatològiques són les idònies. Personalment crec que realitzar excursions regularment o si més no alguna de tant en tant, és molt positiu ja que et proporciona una desconexió total amb la rutina diària, a part de regalar-te una visió genial i incomparable de la naturalesa, però també crec que té un component psicologic molt important, ja que si no t'agrada caminar s'et pot fer molt i molt pesat.

Arreveure companys!

els meus inicis a la facultat

Aquest any começo la meva segona carrera, desprès d'haver cursat la llicenciatura de Psicologia a la Universitat de Barcelona, ara inicio la meva segona, mestre d'educació especial.

Tot i les grans diferencies que trobo entre la universitat pública i la privada, estic molt content i motivat per iniciar la diplomatura de mestre en aquesta facultat. La facultat en general està molt ben equipada, té unes instal.lacions veritablement interessants i la filosofia de dur a terme les classes són el resultat d'un estil propi (classes molt dinàmiques on predomina la interacció entre els alumnes, els debats sobre temes d'actualitat, reflexions personals i en grup sobre temes proposats pels mestres, realització de treballs i activitats que fomenten el raonament reflexiu dels alumnes, etc..) en definitiva un estil de treball que dista molt de les tipiques classes on "entra el mestre a donar el rotllo, s'en va i fins la propera!".

Sincerament una de les coses que m'ha agradat més de la facultat, és l'ambient que s'hi respira, des del primer dia m'hi he sentit molt còmode i recolzat pels meus companys. Espero que d'ara en endavant tot segueixi igual i pugui aprendre moltes coses noves tan de les classes i dels mestres com dels meus companys!

Per acabar m'agradaria comentar que si encara no heu tastat el menú de la facultat, no dubteu en fer-ho, per un preu raonable teniu un bon àpat, jo us recomano si teniu l'oportunitat de poder triar-ho, el llom a la pebre verda! està molt bó!nyam. Apa ja ho sabeu.

conclusió: la valoració personal del meu inici és molt positiva, esperançadora i amb perspectives de millora.

Pel.licules recomanades

Companys,
Desprès de les primeres classes, és obvi que ja tenim una mica més clar el que signifiquen les paraules educar i educació, és per això que m'agradaria recomanar tres pel.lícules relacionades amb el món de l'educació o si més no, amb la professió de mestre.

-El club de los poetas muertos: la pel.lícula explica com un grup d'estudiants es veuen influenciats per les idees d'un mestre, el qual els fara reflexionar sobre la vida i treure el millor d'ells mateixos, les seves passions individuals. Un mestre que desafia les autoritats escolars educant lluny de la idea tradicional.

- Ser y Tener: pel.lícula francesa que descriu el concepte d'escola unitaria, escoles on es reuneixen als nens/es d'un poble o barri des de preescolar fins al final de la primària, al voltant d'un sol mestre, el qual els instrueix i els educa.

- El indomable Will Hunting: gran film protagonitzada pels actors Matt Damon i Robin Williams. La pel.licula relata la vida d'un noi dels suburbis amb un passat familiar molt dur i que poseeix un do per les matemàtiques. D'altra banda, un psicòleg i mestre l'ajudarà, el recolzarà i l'educarà per a que superi els seus problemes interiors i pugui donar el millor de si mateix.

inici de curs