Completant la informació que la mestra de l'assignatura Bases psicopedagògiques de l'educació especial ens ha proporcionat aquest semestre, aprofito per comentar un article que recentment he llegit en un butlletí de psicologia.
L'article es titula "Estratègies i recursos per a la inclusió a la secundària" i fa referència a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials en les etapes de primària i secundària.
Els autors ens apropen a la realitat d'aquest col.lectiu que sembla que recentment té un tractament més adequat i inclusiu que temps enrere. La creació de les unitats de suport a l'educació especial (USEE) dins les escoles i instituts, ha donat lloc al desenvolupament de diferents recursos i estartègies, els quals han permès l'èxit escolar dins l'escola ordinària i l'evitació de l'exclusió del col.lectiu d'alumnes amb discapacitat.
Aquestes unitats proclamen el lema : "una escola per a tothom", és a dir, la inclusió com a eix fonamental en l'educació. També, són un recurs que afavoreix, sempre que sigui possible, la participació de l'alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris.
Personalment crec que la creació d'aquestes unitats permetran, sens dubte, el ple desenvolupament (integral) dels alumnes amb n.e.e, promovent al màxim la seva qualitat de vida i el seu benestar físic, psíquic i social, i facilitant la seva inserció en la vida laboral i adulta.
Crec que aquest és un tema de fervent actualitat educativa, molt present en les nostres escoles i que hem de ser conscients de la seva implantació. Tots tenim els mateixos drets i òbviament a un dels més importants i necessaris, l'assistència a l'escola ordinària; la integració i inclusió ha de ser un element bàsic i present en les escoles.
Per acabar, una frase
<<(...) incluir todos los niños en la vida educativa y social de sus escuelas y aulas de su barrio y no sólo colocarlos en clases normales>> (Stainback i Stainback, 1999:22).
